Tanco els ulls; veig un ventall de possibilitats.
Imagino que voluntat i acció es donen la mà.
De la unió naixeria un futur que brilla tant
que m’obliga a obrir els ulls... Oh contrast!
Obro la boca; estic en blanc i tu al bell mig,
pinzell que pinta un caòtic col·lage musical,
busco una melodia amb que em pugui vestir
i no la trobo i es relaxen els músculs bocals.
Moguda de cop d’un bot al piano des del llit,
composo una cançó; un conte tètric escric.
i estirada al Parc de les estacions a dia d’avui,
me’n recordo del primer bes, ¡què intens!, ahir.
Ben cert que admiro Shakespeare i n’Allan Poe,
cert que al meu món, si hi arribeu, benvinguts sou.
AAAA BABA BBBB CC
---
Introducció: Allende los mares, una amiga artística que nom Laura Cabrera Sagrera em va demanar una poesia que tractés d'ella mateixa i, tractant-se d’escriure, no se m’ha fet gens pesat. Ans al contrari, tot el que sigui experiència, millor. I si a sobre agrada als altres, millor que millor. I si a sobre cobro, millor que millor que millor. Etc. etc.
Introducció alternativa: Com deia Pessoa, “el poeta es un fingidor”. Com deia Rimbaud, “Yo es otro”. Com que encara no he arribat a desfer-me de mi mateix alhora d’escriure, sort que he trobat connexions entre la retratada, Laura Cabrera Sagrera, i jo. Sort també que em va donar pistes de punts clau de la seva vida per evitar que fiqués la pota estrepitosament.
Comentari il·lògic amb pretensions humorístiques: M’he esforçat per intentar ficar-me al cap d’aquesta dona, així que si últimament tenia sobtats mals de caps o migranyes de les seves, perdó.
Final feliç: I ara, tutejant-nos... Per la meva part, desitjo que t’agradi; per la teva, et tocarà fingir que no l’has llegida encara i la comentes, eh? També em faria gràcia saber què en pensa el teu Tomàs; la curiositat em pot.
Sense més dilatacions... Per l’artmistat!
No hay comentarios:
Publicar un comentario