Tancat dins una acollidora i fosca presó
De la qual ni puc ni vull jo pas sortir;
Feta en part de paper i també de cartró,
L’abandono quan els ulls badallen de nit.
Cada pàgina és un robust i ferm barrot
Que m’endinsa més i més al màgic remolí
De pensaments vius i boges emocions;
Sembla fins i tot fet tan sols per a mi.
Em fan creure els cavallers en vells ideals
Que fa revolucions per heretges cremaren
O d’altres tan xocants, recents i innovadors
Que són flor sí vista, però no ensumada.
Enigmes de foc plantegen; suculentes curiositats,
Coneixement que desorienta, però també afalaga,
Reflexes d’un jo universal encara mig endormiscat,
Que reviuen al caliu de cada ardent plana.
Això és un llibre i ja està, i res més?
No ho crec pas.
Ho determina gras el seu propi pes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario