La gespa fa de llit; el Sol, de gran bombeta;
I l’aigua és relaxant música per dormir.
“Les coses aquí tan desmesurades –penses-
No són més que petites porcions del meu pis.”
Deformem per propi bé aquesta basta terra,
Allà cuques; aquí formigues i paràsits mosquits.
I mentre les hores exageren la cara ja vermella,
Allà les vint-i-quatre hores poden ésser falsa nit.
A vegades pensem “a casa estem tan perfectes”,
Dins la comoditat del parquet i els coixins,
Oblidant que tot el que tenim a dins, sempre,
Ve de tan enfora: de rius, de coves, de camins...
A la platja mana la foscor i es buida com un escenari que pateixi el mateix mal,
Talment s’aprima el nostre món: sospirem per un difícil futur digne –abraçats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario